«Ni vagos ni maleantes»: el col·lectiu LGTBI durant el període franquista

En les acaballes del S.XX, la comunitat LGTBI va començar a veure reconeguts els seus drets i a assumir noves llibertats. Hi ha un procés d’integració del col·lectiu en el conjunt de la societat i, progressivament, van formant part activa del desenvolupament del país. Són els fruits d’una lluita constant en contra del sistema i dels sectors més conservadors de la societat per a aconseguir una igualtat social i real.

Recollida de signatures, debats, portades en els principals periòdics, declaracions d’activistes, associacions i polítics, manifestacions… han fet que la societat espanyola prenga consciència i reconega els drets del col·lectiu LGTBi, convertint-nos en un país pioner a nivell.

El 2005, la pressió social i la lluita continuada del col·lectiu van aconseguir que el Govern es veiés obligat a aprovar la llei de matrimoni entre persones del mateix sexe.

Quinze anys després, Espanya continua estant al capdavant en la lluita i la condemna de l’homofòbia i de la discriminació del col·lectiu LGTBiQ, amb l’aprovació de noves lleis com la Llei integral per a la igualtat de tracte i no discriminació, que busca protegir el col·lectiu d’agressions externes i condemnar els delictes d’odi i, més recentment, la Llei Estatal LGTBI, la primera llei estatal a Espanya que atorgaria «un marc comú» per als drets del col·lectiu LGTBI i alguns específicament per a les persones trans.

En trenta anys Espanya ha passat de condemnar, torturar i reprimir a persones per la seva condició sexual o la seva identitat de gènere, a enarborar la bandera de l’arc de Sant Martí per convertir-se en un país de referència en el reconeixement dels drets LGTBi.